FALLES EN XIULADES
Desde fa dies, centenars de persones es congreguen baix el
balcó de l’Ajuntament a l’hora de la mascletà amb l’objectiu de xiular i
mostrar pancartes manifestant el seu malestar personal davant les retallades,
la corrupció i la mala gestió que ha practicat el PP des de fa anys. Aquestes
manifestacions populars han sigut criticades durament pel propi Partit Popular,
per alguns ciutadans i per les pròpies falleres majors de València (aquestes
últimes parlen de "actos carentes de sentido y de justificación alguna”,
argumentant que les falles son i sempre han sigut una festa apolítica i que no
són l' escenari adequat per a reivindicacions d’aquest tipus. Davant
afirmacions tan bàrbares com aquestes em veig obligat a citar alguns dels
paràgrafs que va escriure Toni Gisbert al seu llibre “Quan el mal ve
d’Espanya”, que segurament aclariran un poc aquesta questió:
Capitul IV: Quan les falles eren… una altra cosa.
”[...] el que no agradava gens al poder d’aquelles primeres falles era la seua crítica política, social i moral. La crítica política era molt clara i estesa, i tant apuntava contra les pretensions carlines o determinats dirigents de l’època, com contra la clase política en conjunt, la monarquia o molts afers de la política municipal.”
”Moltes d’aquestes falles es cremaven amb el so de la Marsellesa i de l’himne republicà de Riego, i acabaven amb manifestacions, com va pasar el 1894 i el 1895 (aquest darrer any el gobernador va desplegar la Guàrdia Civil per a possar fi a la protesta.)”
“El 6 de novembre de 1939 el nou Ajuntament creà la Junta Central Fallera com a primera peça del nou esquema. La refundació franquista significà la fi de la crítica política i social. Les temàtiques havien de ser artístiques, festives, esportives, culturals.”
“També s’hi van incloure importants actes religiosos, en consonància amb el caràcter nacionalcatolicista del franquisme, com és l’ofrena de flors a la Mare de Déu del Desamparats…”
La festa de les falles naix al voltant del monument faller, element que des dels seus inicis era i és (entre altres coses) una ferramenta de opinió i reivindicació política i social. El que és surrealista és que a dia de hui els ninots a la falla puguen fer crítica de la societat actual, però que alhora es condemne als ciutadans per fer el mateix al carrer. Està clar que la senyora Rita preferiria que tots els valencians anàrem a la mascletà a aplaudir-la mentre ens plenem la boca amb bunyols i xurros, i cantem vem fort això de "Per ofrenar noves Glories a Espanya…". Però molts valencians estan començant a conscienciar-se de la nefasta gestió del govern popular durant aquests darrers 16 anys, i després de retalls, corrupció i brutalitat policial, crec que és comprensible que xiulen i es manifesten.
Açò és el principi, perquè poc a poc molts estem començant a despertar del llarg hivern, i ens preparem per a una primavera valenciana.
Alejandro Ramon.
